Ja ho deien Los Planetas fa uns anys:
Políticos y banqueros tiemblan,
vuelve la canción protesta.
OK, cert, J ho diu amb tota la seva càrrega cínica, parlant de la cançó protesta com una amenaça. I cert també, hem viscut temps convulsos, la fi del món tal com el coneixíem, enfonsament de bancs, destapament de corrupció en les més sacrosantes institucions, una crisi com no recordàvem… i no, no ha tornat la cançó protesta.
D’una banda, els músics tenen el cap en altres coses. En un reportatge recent sobre cantautors aquests reconeixen que és l’amor i no la situació social el que centra les seves lletres. “És el sentiment més potent del món”, diu una cantautora. I amb això queda tot entès, com si la fam infantil no fos potent en absolut. Eh, nen, tu estima i ja veuràs com alimenta!!!
De l’altra banda, el públic continua convertint en el més escoltat i cantat els mateixos temes de sempre, la teva mirada, passejant per la platja, mai no m’havia sentit així…
I de sobte va una servidora i s’escolta la darrera cançó de Rihanna. Sí, sí, la mateixa Rihanna. American Oxygen diu coses com aquestes:
We sweat for a nickel and a dime, turn it into an Empire.
Una cançó sobre immigrants que, oh sí, ho tindreu tot a Amèrica. Treballareu, suareu per una misèria però convertireu el país en un imperi. Cooooom? Realment diu el que sembla que diu????
Espereu que hi ha més.
Ara fa poc més d’un any de la mort d’Eric Garner, ofegat per un policia a Staten Island. Les seves darreres paraules, filmades com tot ara mateix, van ser “I can’t breathe”. I aquí ho tenim a American Oxygen, des del títol mateix a la tornada:
Breathe out, breathe in
American oxygen
Every breath I breathe
Chasin’ this American Dream
N’hi ha més exemples de cançons que reflexionen i sobretot denuncien la brutalitat policial contra gent de raça negra als EUA fetes per músics considerats mainstream, com Alicia Keys o Prince.
Potser aquí l’estat del benestar encara ens dura i no en som conscients.
O potser
Si alguien no lo puede remediar,
la canción protesta volverá.
Políticos y banqueros tiemblan,
vuelve la canción protesta.
No comments