El 17 i 18 d’abril va tenir lloc l’edició zero del Sitges Next, Festival Internacional d’Innovació en Comunicació i New Media. Edició zero? Sí, perquè era una pinzellada del que volia esdevenir a partir de l’any vinent: ser el punt de trobada de creatius i professionals de la comunicació, l’espai comú on trobar les últimes tendències en publicitat, disseny i noves tecnologies. I si això és una pinzellada, què serà l’obra completa!!!!
Ghost in the Shell 2501
Si us ho vau perdre, aquí trobareu alguns noms i enllaços per descobrir creativitat, ganes, mirades i discursos innovadors i inspiradors.
Filipe Carvalho, director d’art i dissenyador portuguès, va presentar el seu homenatge al manga Ghost in the Shell, de Shirow Masamune i a la transcendental pel·lícula Ghost In The Shell, de Mamoru Oshii. L’homenatge ha estat liderat conjuntament amb el dissenyador Ash Thorp i més de 30 creatius i experts tècnics situats en diversos països. Una conferència amb molts detalls a nivell tècnic que va acabar amb les impressionants imatges resultants.
L’estudi mexicà Cocolab va explicar el seu funcionament, a partir de diversos creadors que han “oblidat l’ego” per treballar conjuntament. Projectes que han partit d’ells però han estat adoptats pel govern com el mapping sobre Chichen Itzá. Estan molt lligats al tema social i relacionat amb Mèxic. I per tant, van col·laborar amb l’artista Pedro Reyes en el projecte Disarm, una orquestra amb instruments fabricats amb armes decomissades per l’exèrcit mexicà als càrtels de la droga.
[vimeo 78782467] L’estudi de Barcelona Mucho, que havia participat en un taller al matí, va mostrar part de les seves creacions i va explicar com s’arribava en cada cas al resultat, quin havia estat el procés creatiu.
I el primer dia va acabar amb una esbojarrada conferència de Brosmind, o sigui, els germans Mingarro. Van fer un recorregut des dels seus inicis (o sigui, la seva infància) fins els darrers projectes. Van explicar que, com Cocolab, combinen la realització d’encàrrecs amb els projectes personals, que tot i no ser econòmicament sostenibles, els posicionen i els permeten tenir encàrrecs més arriscats i interessants.
El segon dia va començar amb Digital Kitchen, autors de la capçalera de la sèrie Dexter, que van presentar el projecte Stanley: un piano clàssic que es pot tocar a distància a través de missatges a twitter. Cada tweet, cada interacció amb el públic, cada cançó que Stanley toca és personalitzada i construeix una connexió emocional amb els seguidors.
[vimeo 50794450]El dissenyador català Mau Morgó va presentar els títols de crèdit del Festival, tota una experiència de 3D i realitat virtual. L’estudi Hungry Castle, amb seu a Barcelona, va compartit amb els assistents el projecte Cool Shit, que combina moda i art públic.
[youtube aLSzs59zE54]El Festival va tancar amb la conferència de la parella formada per Jessica Walsh i Timothy Goodman, dissenyadors gràfics novaiorquesos creadors del projecte 40 Days of Dating. 40 cites en 40 dies, explicades a través d’un blog que ha esdevingut un llibre i properament una pel·lícula.
Cal felicitar els comissaris Héctor Ayuso i Christian Molina per la bona selecció de creadors i projectes que durant dos dies van fer que aprenguéssim, gaudíssim, ens sorprenguéssim i obríssim la ment a tot allò que s’està fent en el món en aquests mateixos moments.
I ja estem esperant la primera edició de Sitges Next!!!!!
Aquest post es va publicar per primer cop al Blog de Cultura Digital.
No comments