Salvem la llibreria!!!! (o no…)

0 Posted by - 10/02/2013 - cultura, llibres, reflexions

Vivim temps convulsos. La famosa crisi s’està emportant per davant oficis i negocis que semblaven consolidats i ben encaminats a créixer. La davallada del consum ha provocat que hi hagi qui pateix molt per continuar un modus vivendi, una forma de negoci, de vida, com el que ha tingut els darrers anys, lustres, dècades.

Un dels negocis que estan patint aquests moments són les llibreries. Els llocs on fins ara anàvem a triar i remenar per trobar petites joies que ens acompanyessin a la vida es troben en un punt de no retorn. Estan tancant, desapareixent del nostre panorama vital.

Les raons per les quals les llibreries tanquen són, de ben segur, diverses. De fet, sempre s’han obert i tancat llibreries. Tots guardem al fons de la memòria llibreries i llibreters que van ser fonamentals en la nostra formació. En la meva, la llibreria Xoc del passeig Fabra i Puig i la Conxa, la llibretera. També va tancar, ja fa uns anys, abans que la crisi fos la causa de tots els mals però quan ja es parlava de la davallada de la lectura al país.

Avui dia, cada tancament d’una llibreria es viu com un atac al sistema cultural. Cada baixada de persiana provoca grans articles de dol, campanyes per twitter, cruixir de dents. En canvi, quan preguntes a la gent que plora el tancament de les llibreries, confessen que fa anys que no hi posava els peus. Que compren per internet. Que van a grans centres. Que des que tenen l’e-reader no compren llibres de paper.

Fa anys vam viure un fenomen semblant amb el vídeo¹. Van tancar videoclubs i no va passar res. Després vam veure com es tancaven les botigues de discos². Vam plorar una mica més però tampoc no va ser un drama.

El curiós és que el sector del llibre no veu com cau l’aigua de les barbes del veí. No creu que els vagi a passar el mateix que ha passat abans a d’altres sectors similars per raons similars. Es posicionen com a centres culturals de referència, es crea formació per a llibreters com si el problema fos que no sabien gestionar la llibreria, es parla d’un lloc de relació i trobada cultural.

Però no ho són. Passegeu per les llibreries de barri o per les grans del centre. S’hi exposen best-sellers, sovint es barregen els llibres amb productes de papereria, de vegades premsa escrita. La gent entra, agafa el que vol, paga i marxa. Si és un regal pot demanar conseller al llibreter, paga i marxa de nou. Relació entre els compradors? Lloc d’intercanvi?

Les llibreries, no ens enganyem, són botigues on es venen llibres. Hi ha gent que fa conversa a la bodega o a la fruiteria. Quan ets un client habitual, el botiguer et coneix i sap si vols el pernil tallat finet o els pijames de flors. A les llibreries amb bons professionals (com a la Gigamesh, per exemple) et recomanen, t’ensenyen i t’obren la ment a mons que no esperaves.  Però això no és inherent a la llibreria.

Si es volen mantenir, han de canviar. I molt. Si volen ser centres culturals, han d’oferir cultura més enllà del contingut dels objectes que venen. Han de buscar quin és el seu lloc en l’ecosistema cultural i moure’s fins ocupar-lo.

La pregunta és si aquest lloc buit existeix. Si la llibreria encara té un sentit, o si el tindrà en cinc anys.

 

¹ precisament acabo de trobar aquest article reivindicant el tema del paper del vídeoclub al cinema

http://in.directe.cat/cartes-lectors/blog/9613/carta-a-la-gent-del-cinema

² article de Nando Cruz a Rock de Luxe sobre el tancament de les botigues de discos

http://www.rockdelux.com/opinion/p/cierre-de-cd-drome-el-tsunami-sigiloso.html

3 Comments

  • Toliol 10/02/2013 - 21:57 Reply

    Pues los pocos videoclubs y tiendas de discos que quedan abiertos son los que se han especializado o los que se han espabilado antes. Y la verdad es que en las mayoría de las librerías parece que molestes al dependiente pero el trato y el saber lo que vendes es primordial. Aún recuerdo cuando con 12 años iba a la tienda de cómics o al videoclub del barrio y me pasaba la tarde charlando con el dueño y poniéndome pesado preguntándole cosas, hasta 4 horas pegado al mostrador, empapándome de las conversaciones de adultos, leyendo libros y, cuando mi paga lo permitía, haciéndoles gasto. De vez en cuando les hacía algún recado o les ayudaba a poner bien la estantería y me prestaban algún libro o videojuego hasta la tarde siguiente. Y por eso cuando ahora me vienen a la librería chavales de 13 o 14 años y se pasan la tarde les doy conversación. Si tengo algún libro para regalar se lo regalo y les doy conversación porque ellos son mis futuros clientes. Y la verdad es que eso Amazon, El Corte Inglés o FNAC, no lo tienen. Un saludo, MissNokia y espero no haber divagado mucho 🙂

    P.D.: Atenta al twitter con las que estoy montando de cara a marzo-abril…

  • Aleix 03/03/2013 - 10:38 Reply

    Crec que val la pena distingir dos tipus de llibreries (o dos tipus de comerços), les que pertanyen a cadenes o grans superfícies, com El Corte Inglés, FNAC o La Casa del Llibre, i les llibreries petit comerç, les familiars, les de barri. Per les primeres no hem de patir, on venen llibres, demà poden vendre qualsevol altra cosa, des de ginys tecnològics a productes que no tinguin res a veure amb el llibre, segons el cas.

    Les petites són les que han d’afanyar-se a adaptar-se a aquest segle si volen subsistir. Seguint amb el que deia Toliol, han d’oferir espais d’intercanvi cultural real, transportar el que ja hi ha a la xarxa: grups de lectura compartida, tallers d’escriptura o de com autopublicar-se un llibre, combinar lectura amb música o interpretació, etc. Això d’una banda. De l’altra, han d’especialitzar-se i han d’escarrassar-se a conèixer els lectors-clients, saber què els agrada i, per tant, que els pot agradar. Així els llibreters passarien a ser una mena d’assessors-consultors i no simples venedors del producte triat pel client.

  • […] Per continuar llegint http://www.missnokia.com/salvem-la-llibreria-o-no/ […]

  • Leave a reply