Si mirem enrere, fa 10 anys i potser no fa tant, els videojocs estaven gairebé demonitzats. Eren el malson dels pares que veien els fills enganxats a la pantalla, sols o jugant online amb desconeguts d’arreu del món. Incomprensible i una pèrdua de temps. I a sobre, perillós.
Ara qui més qui menys passa un bon temps de la seva vida (al metro, a les sales d’espera, mentre es bull el sopar, a la platja…) amb els dits a una pantalla. Si demanéssim que aixequés la mà qui mai hagi jugat a Candy Crush, 2048 o algun altre joc casual segurament no hi hauria gaires mans enlaire.
No només això. Ara el joc ha entrat en altres esferes de les nostres vides. Des de l’àmbit de salut gamifiquen l’exercici físic o els resultats de proves médiques. Tenim jocs en temes d’aprenentatge, jocs en educació, i fins i tot les empreses busquen com aconseguir més usuaris i motivar el seu personal amb estratègies de gamificació.
Hi ha grans videojocs històrics, narratius, poètics, que fan riure, que fan pensar i reflexionar, que fan conèixer el comportament humà i per tant la cultura. Al videojoc trobem unides la narrativa, l’art visual, l’animació i la cinemàtica, la música, la dansa, l’actuació… i sovint el somni, la sensibilitat, la poesia.
El sector dels videojocs no és un sector de passat ni de futur. És un sector de present, on les universitats estan creant formacions adequades, adaptades, que ens donaran aviat una nova fornada de creadors, dissenyadors, músics, experts en els diferents llenguatges de programació, en comunicació i màrqueting digital, en experiència d’usuari….
Professionals sempre àvids de conèixer més, d’aprendre i de millorar. Que, d’una manera curiosament silenciosa, allunyada de l’esfera pública, de catifes vermelles, de batalles d’egos, han fet la seva feina i s’han situat, amb aquesta mateixa humilitat, qualitat i creativitat en els fòrums principals dels videojocs mundials.
El videojoc ara ja és part de la nostra vida. I ha arribat per quedar-s’hi.
No comments