R + D + I en cultura o és temps d’arriscar

Darrerament he sentit dir unes quantes vegades que cal fomentar el R + D en cultura. No se si la gent que en parla té molt clar quin és exactament el concepte. Així que anem a intentar treballar-hi una mica.

Per no entrar en lectures massa personals o massa ambígües, abans de valorar aquest tema vaig a la Viquipèdia i busco el que en diu del tema.

Recerca, desenvolupament i innovació, sovint abreujat R+D+I, és una investigació destinada a millorar la producció de béns o la prestació de serveis.

La recerca és la indagació que persegueix descobrir nous coneixements i una superior comprensió. Desenvolupament és l’aplicació dels resultats de la recerca per a la fabricació de nous productes, per al disseny de nous processos o per a la millora de sistemes preexistents.

Quan en l’àmbit cultural parlem de fomentar el R+D ens referim a afavorir les noves formes, nous llenguatges, diferents formats… Parlem d’investigar i de desenvolupar creacions o formes diferents, arriscades.

I aquí entra un dels principals factors: el risc. I d’això volia parlar, de com acceptem el risc i el fracàs a la cultura (i en general a la societat catalana). Fer les coses de forma diferent, apostar per models alternatius, pot ser un èxit i portar-nos a ser un gran nom dins la cultura, a sortir a totes les seccions culturals de diaris i TNs i ser entrevistats pertot. Clar que això també farà que la gent pensi que alguna cosa haurem fet, que deven tenir amics en alguna banda, o hem fet alguna cosa propera a la il·legalitat. L’èxit en aquest país sempre està envoltat de sospita.

I fer les coses de forma diferent també pot no portar-nos l’èxit que pensàvem. Potser per alguna raó més o menys conjuntural, la creació o la producció no funciona, no s’entèn, no és bona. I aquí comença el real viacrucis de crítiques més o menys públiques, l’empenta pou avall d’on esperen que no surtis mai més.

Si volem un real R+D en cultura, hem de ser capaços d’arriscar, de mirar diferent, de mirar més enllà, d’investigar, d’aplicar, de valorar i tornar a començar. Però sobretot, hem d’acceptar el fracàs (nostre i dels altres) com a part d’aquesta investigació i sense que això impedeixi anar més enllà.

Eh, ens deixàvem la Innovació!!! Diu la Viquipèdia que “Es consideraran nous aquells productes o processos les característiques dels quals o aplicacions difereixin substancialment de les existents amb anterioritat”. És temps d’innovar. D’acceptar la innovació. De perdre la por al fracàs.