Algunes reflexions sobre el videojoc després de Gamelab

Fa tres anys es va traslladar a Barcelona una fira de videojocs que en feia sis que es celebrava a Gijón. El mateix nom, Gamelab, ja indica quin n’era l’objectiu: ser un espai on parlar i reflexionar sobre els videojocs. Un laboratori d’idees, de formes i d’empreses.

Enguany, aquesta trobada s’ha celebrat per primer cop a la seu de la Filmoteca de Catalunya, després d’haver passat per les Arenes (2011) i per Fira de Barcelona (2012). En aquelles dues ocasions ja vam poder comprovar com el punt fort de Gamelab eren les conferències i els convidats. En canvi, tant a un lloc com a un altre aquestes ponències es feien en llocs poc adequats, incòmodes, mal sonoritzats, que s’havien de crear ad hoc.

En aquesta ocasió, la reducció de mida per passar a l’espai de la Filmoteca ha fet que les conferències ocupin el primer lloc d’importància, sense la distracció provocada per centenars de nens jugant a l’exterior de les sales on es coïa i es transmetia coneixement.

Per temes de feina no vaig poder ser a totes les conferències, ni tan sols a totes les que m’interessaven. Però sí vaig captar algunes de les idees que es mouen en aquests moments al voltant del videojoc.

Consola o mòbil?

El boom actual dels jocs provè, no ens enganyem, dels smartphones. Avui dia no cal comprar-te una (o diverses) consoles que només serveixen per jugar. I després pagar 70€ per cada joc. Ara pots jugar amb el teu smartphone al metro, a la sala d’espera del dentista, a classe… I això ho està canviant tot. Les consoles es miren entre elles, però també miren cap altres bandes. Per exemple, com liderar el mercat de la propera televisió on podràs triar pelis, jocs, sèries… amb una pantalla connectada a la consola i controlada per … la veu? els moviments del cos?

Pagament o freemium?

Aquesta descarregada de jocs pertot ha comportat un altre canvi en el món dels videojocs. La gent, és cert, no té ganes de pagar per un joc que no sap si li agradarà. Ara bé, si mires la llista dels jocs que més diners han recaptat a la llista de l’AppStore, els primers són jocs gratuïts. Clar, gratuïts fins un cert moment, en què si no et vols esperar dues setmanes per millorar un canó o per passar de nivell, pots superar les barreres pagant poquet. Aquest poquet se suma a d’altres poquets i sovint acabes pagant com si t’haguessis comprat un joc per consola, però només si el joc t’agrada, t’enganxa. Per tant, no vas a la botiga, deixes anar la pasta, arribes a casa i el joc és un avorriment o no te’n surts o no t’agrada. Si no compleix les expectatives, s’esborra i ja està.

Què estic fent o com he arribat a ser qui sóc per poder fer-ho?

Curiosament, molts dels legends que van passar per Gamelab no van explicar els seus jocs, com van resoldre tècnicament això o allò, com van aprofitar la potència d’aquí o d’allà. Van parlar molt d’ells mateixos. Es va parlar molt de psicologia, de cultura, de viatges, d’idiomes, de relacions. Alguna gent va trobar això decebedor. Jo crec que és motivador. Mark Cerny, el dissenyador de la PS4, valorava aquesta com una de les conferències més importants que havia fet. Precisament perquè estava en un moment en què podia parlar d’ell mateix. Perquè el fet de no poder desvetllar els secrets de la consola li permetia desvetllar els secrets de la seva vida professional. Patrice Desilets va parlar de la seva petita ciutat natal a Québec, dels seus pares, dels seus primers moviments en el sector. Jesse Schell va explicar la psicologia que hi ha darrera no només els gamers sinó en general l’ésser humà. Ens va ajudar a entendre’ns per entendre a qui ens adrecem.

Multis o indies?

Es va dir que hi havia hagut molta empresa gran representada a Gamelab. I és cert. Hi van passar Rovio, King, Amazon, Ubisoft, SuperCell… Però aquestes empreses (com a mínim algunes d’elles) també van ser petites en algun moment. La taula rodona final, la de les indies, va ser molt interessant per les aportacions dels qui formaven la taula, però també per les preguntes del públic. Una taula que potser s’hauria de repetir més sovint.

El món dels videojocs es mou i ràpid. És el seu moment i en són conscients. Alguns dels moviments que s’hi estan produint poden i han de contaminar i fer moure altres sectors.

L’aparició de la XBoxOne i la PS4 ens marcarà per on van els camins de les consoles en aquests moments de l’online. I en parlarem, segur, al proper Gamelab

PS1- Per cert, parlant del públic… quant ha d’aprendre el públic de jornades culturals d’aquest públic. Res del típic “agafo el micro perquè voldria ser a taula i faig la ponència des de la sala”. Preguntes curtes, concretes, certes, intel·ligents, en anglès si calia. Un gran nivell de públic

PS2- Un públic molt jove i majoritàriament masculí. Només una ponent femenina. Només una dona en la recollida de premis. Per què les dones no estem treballant en els temes tecnològics? Això serà motiu d’un altre post.

PS3- Us recomano la lectura d’aquest post d’ El Mur Tecnològic, que crec que resumeix molt bé com va anar Gamelab.