El 17 de juny de 2015 es va celebrar la jornada #èTIC organitzada per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI). L’obejctiu era reflexionarà al voltant de les conseqüències a nivell ètic de la irrupció de la tecnologia en les nostres vides.
Se’m va demanar d’escriure una introducció als textos que resumien el que es va parlar a les taules rodones (aquí podeu veure el programa i aquí alguns vídeos de conclusió).
Aquest és!
Fa un temps, una sèrie de gent¹ que treballem i vivim en el món digital ens vam trobar per reflexionar sobre com aquest món ens estava canviant. Vam posar sobre la taula descobriments, prevencions, notícies, pros i contres. Ens vam moure entre la fascinació i la por. Vam plasmar que, davant el creixent grau d’importància que les tecnologies estan prenent a la nostra vida, els humans prenem una d’aquestes dues actituds: adorar-la com una nova religió o sentir-nos terroritzats per la pèrdua del control sobre la nostra vida.
Sobretot, vam estar d’acord en què la humanitat està un camí d’un sol sentit, i que el digital ha arribat per quedar-se.
Així, vam pensar que era el moment de reflexionar sobre la tecnologia des del punt de vista ètic. Com ens afecta, fins on, què és acceptable, què és reprovable, quan ens ajuda, quan ens mana. Quan ens humanitza, quan ens torna màquines.
Vam establir la tecnologia en un centre al qual miràvem des de quatre perspectives diferents.
Vam analitzar què queda de la nostra vida privada en un temps en què tot és a la xarxa, tant si ho posem nosaltres com si no. I sobretot, què saben de nosaltres aquells que controlen la informació que corre per internet (institucions, agències, companyies…). Qui te les nostres dades? Què en fan? I què passa si això serveix per ajudar-nos?
Vam mirar-nos com a éssers humans, en aquests moments en que els implants tecnològics es comencen a generalitzar. Aquests implants ens poden salvar la vida. Però també poden millorar l’estat físic o mental de persones que no tenen un problema que resoldre per convertir-los en una espècie de superhumans. S’ha de controlar? Podem tornar-nos màquines a voluntat? Qui posa els límits?
Vam parlar de com l’educació es veu afectada per la tecnologia, sobretot quan les noves generacions ho viuen com una part normal, fonamental, de les seves vides. Hem de deixar de banda la formació tradicional (classes, mestres…) per anar a un format més individual (persona vs aparell tecnològic)? Hem de passar la responsabilitat als nadius digitals i esperar que ells resolguin el tema mentre els actuals adults ens amaguem darrera l’excusa del desconeixement?
I finalment, vam parlar de com ser conscients, o més ben dit, tecnoconscients. Trencar les dicotomies, sortir del maniqueisme fàcil, no valorar en bo o dolent, en tecnofílics vs tecnofòbics.
Aquesta jornada va representar només l’inici d’una reflexió sobre qui som els habitants d’aquest tecnomón que és el nostre, on vivim, on ens movem, ens comuniquem i interactuem. El món ha canviat i nosaltres amb ell. I per poder moure’ns en aquesta nova realitat hem d’afrontar-la i conèixer-la, i aprendre a viure-la i a fer-la a la nostra mida.
¹ Estem parlant de Jordi Graells, Jesús Martínez i Jordi Vivancos liderats pel Ricard Faura.
No comments