Curiosity killed the cat, avisen els anglesos. Des de ben petits intenten allunyar-nos de la curiositat, de posar el nas on no toca, de preguntar més enllà del que consideren que hem de saber. Però en realitat, la curiositat és un mecanisme innat, un instint de supervivència que ens permet investigar, aprendre i, per tant, reaccionar en el futur.
I d’això volia parlar. De curiositat i de futur.
El 1960, George Pal va versionar la novel·la de H.G.Wells Time Machine, amb Rod Taylor com a protagonista.
Si heu vist la pel·lícula la recordareu perquè Pal va utilitzar un senzill però molt enginyós efecte per mostrar el pas del temps quan el protagonista (el dr. George Wells, en clara referència a l’autor de la novel·la) viatjava amb la màquina. Davant de casa seva hi havia l’aparador d’una botiga de modes. Els vestits de la maniquí de l’aparador canviaven a tota velocitat, les faldilles s’escurçaven, passaven a pantaló, canviaven de colors suaus a cridaners i florejats…
En un moment del film, el protagonista viatja a un futur molt molt llunyà. Allà troba uns éssers, els Elois, dolços i plàcids que vegeten en un món sense preocupacions ni responsabilitats. Que un dels Elois estigui en perill no destorba la resta de la comunitat, que ho miren passivament sense reaccionar ni mostrar cap sentiment. Reben menjar, roba i tot allò que necessiten per viure sense plantejar-se d’on venen aquests dons.
Wells demana als Elois informació sobre la seva vida, qui són, d’on venen els aliments i quina ha estat la història del planeta fins aquell moment. No en saben res ni entenen per què els pregunta. Ni tampoc no els interessa qui és ell, que evidentment és algú diferent que ve d’algun altre lloc. Wells, interessat pels milers d’anys entre el seu temps i l’actual, els demana per llibres. Sí, en tenen! Quan el porten a veure els llibres, aquests són restes del temps de Wells. Llibres que es tornen pols quan els toca. Què ha portat els éssers humans a convertir-se en Elois? Segons Wells, la manca de curiositat. I aquí és on anem a parar.
En un món sense curiositat, sense preguntes, sense investigació, sense reflexió, sense crítica… com es pot evolucionar? La vida sense preocupacions dels Elois els ha portat a una vida agradable i còmoda. Però buida i sense sentit. Aviat descobrim que només són un ramat criat per ser devorat per una raça superior, els Morlocks, que és la que crea, la que pensa, la que evoluciona.
Ser curiós és natural. Però a més, ens fa més savis i més lliures. La curiositat és necessària no només entre els nens sinó també entre els adults. Preguntar-nos què és, perquè passa, com es fa, d’on surt, com funciona, qui ho ha fet, on es troba… ens allunyarà de ser xais sense voluntat pròpia. De ser devorats per éssers que sí pensen i pregunten.
La reacció de Wells és similar a la del Coronel Taylor del Planeta dels Simis.
Desesperació per com la raça humana ha deixat morir el coneixement i la creació, l’evolució, la investigació, la curiositat.
No comments