El cicle vital de la cultura

0 Posted by - 27/01/2013 - cultura, reflexions

 

Qui em coneix m’haurà sentit explicar més d’una vegada la història del Ciclo Vital.

Ciclo Vital és un joc de cartes que teníem a casa quan érem petits. Hi jugàvem hores. Cada carta corresponia a una forma diferent de la natura, i hi havia la foto d’un animal o planta i dues línies de números. Els números superiors referien als animals/plantes que s’alimentaven del que protagonitzava la carta que teníem. Els inferiors, aquells animals que aquella carta necessitava menjar per sobreviure. L’objectiu del joc era crear cadenes d’animals i plantes que es necessitaven els uns als altres per viure. La carta més bàsica era “Sol y sales minerales”. La més alta, depredadors com el lleó o el tigre.

Jugar al Cicle Vital em va ensenyar que no serveix de res ser un animal poderós si no es compta amb la complicitat d’éssers que poden semblar no tan importants, forts, ràpids, enginyosos o brillants. No es pot assolir l’objectiu sense components tan bàsics com les sals minerals. Vaig aprendre que les plantes o els petits animals són imprescindibles per a l’existència dels lleons.

Aquesta història l’explico molt sovint parlant de cultura. I en aquesta època de crisi encara és més clar. Molta gent forma part d’aquest cicle vital. Darrerament hem vist petites agències literàries que han difós un bestseller a editorials de tot el món. Obres teatrals creades en sales minúscules que han saltat als grans equipaments. Petites discogràfiques difonent els seus artistes arreu. En aquests projectes ha participat molta gent, cadascú ocupant el seu lloc de la cadena. Remant cap a la mateixa banda i amb un objectiu comú. Perquè sense ser conscients que tots treballem per aquest mateix objectiu, que tots formem part d’aquest cicle vital, que sense les diferents baules de la cadena les coses no poden funcionar.

El subtítol del joc és la lucha por la existencia. Si volem l’existència d’un ecosistema cultural, cal que sumem tots, creadors, tècnics, programadors, distribuïdors, administració, comunicadors, mànagers, editors… abans que la manca de sol no acabi amb el tigre.

 

 

2 Comments

  • Pepe Zapata 27/01/2013 - 21:10 Reply

    Totalment d’acord, #missnokia. Es lo que Chirs Anderson definió en su día como “The Long Tail”… http://en.wikipedia.org/wiki/Long_tail

  • Laura 29/01/2013 - 08:20 Reply

    Quanta raó Marisol. Però d’això que dius se’n podria donar compte tothom i així seria molt més fàcil. Uns necessitem dels altres i a l’inrevès….
    Felicitats Missnokia!!

  • Leave a reply