Fa molts anys, Art Futura va ser qui ens va posar davant dels ulls les primeres imatges de moviment en 3D, els primers humanoides caminant, el primer videoart. Aquells ulls amb prou feines havien vist els resultats d’uns jocs programats en basic que es carregaven en un cassette.
Art Futura ens va ensenyar cap on anava el món de l’animació per ordinador quan aquest món encara no existia, quan els ordinadors tenien pantalles monocromes. Ens va obrir una finestra cap al futur. Va avançar-nos el que avui veiem amb normalitat i llavors miràvem amb la boca oberta.
Ara ja som en aquell futur. L’animació per ordinador és a casa nostra cada dia, en qualsevol anunci, en qualsevol pel·lícula. Això ens porta a preguntar-nos quin és, en aquest moment, el paper d’Art Futura? Què ens pot ensenyar?
L’edició d’enguany
Cada any, Art Futura treballa sobre un tema. Enguany, era Feeding the web. I el presentaven amb un text molt interessant:
No existe ya un “ciberespacio”, separado del mundo real: el mundo en que vivimos penetra, nutre y define la red de datos como un reflejo de nuestra cotidianidad y nuestras fantasías, lo que tenemos y lo que deseamos. Alimentando la Red, nos alimentamos a nosotros mismos en una relación de dependencia mutua.
Dintre la programació, van poder-se veure dos llargmetratges:
Downloaded, dirigit per Alex Winter, un documental sobre la generació Napster.
Indie Game: The Movie és també un documental dels directors canadencs James Swirsky i Lisanne Pajot, premiat a Sundance. La pel·lícula explica la història humana darrera tres jocs indies: Edmund McMillen i Tommy Refenes mentre feien Super Meat Boy, Phil Fish i l’inacabable Fez, i Jonathan Blow parlant de l’èxit de Braid. Pel·lícula imperdible per qui es vulgui dedicar al món dels videojocs de manera independent, mostra la inestabilitat, la incertesa i fragilitat darrera els jocs indies però a la vegada la gran força i passió dels seus creadors.
Artworks
Tradicionalment, a ArtFutura convidaven pensadors, escriptors, creadors a parlar de què feien i com veien el món del disseny, l’animació, els efectes especials. S’hi podien veure instal·lacions i obra artística i experimentar.
Un pressupost de crisi ha fet que Art Futura no pugui comptar en aquesta edició amb instal·lacions artístiques. Ho han suplert amb vídeos sobre exhibicions d’aquestes obres en altres llocs del món. Clarament ens falta la part experiencial del fet artístic. Ens quedem amb les ganes de passejar enmig de la llum canviant de Submergence, la instal·lació feta pel grup artístic Squidsoup, o sota la pluja que s’aparta quan camines de la Rain Room al Barbican. Preciosos, interessants i intensos també l’escultura cinètica en 3D Ars Rata de Christian Schulze, la Unnamed Sonosculpture de Daniel Franke o el mapping fet a Toulouse Pagan de Romain Tardy.
The Creators Project
Un dels espais més interessants d’ArtFutura d’enguany ha estat el dedicat a The Creators Project. Aquest és un projecte liderat per Intel i Vine que recolza artistes que utilitzen la tecnologia de forma innovadora per explorar els límits de la creativitat. S’hi poden trobar creacions d’artistes de diferents disciplines, tant la música i el disseny com videojocs.
Un gran descobriment en aquest apartat va ser Matt Pyke i l’empresa que lidera, Universal Everything. Han treballat per diverses marques fent videocreacions per televisió o per wall installations. Molt interessants els vídeos i videoinstal·lacions per MTV, Hyunday o La Gaité Lyrique.
[vimeo]http://vimeo.com/53673410[/vimeo]D’entre les instal·lacions que van formar part de la Kinetica Art Fair de Londres, destaca The Walk, de Titia Ex, una esfera de 2,5m de diàmetre amb 5.000 pixels i 35.000 leds.
També és interessant l’experiència de l’estudi britànic Field i Eclipse/Blue, la fusió entre dansa i tecnologia de Daito Manabe amb música de Nosaj Thing.
A la gran pantalla vam poder veure el making of del darrer videoclip d’Arcade Fire, Reflector, una obra de Vincent Morriset. Amb el móbil (o amb el mouse) podem jugar amb llums, línies, formes i imatges dins del mateix vídeo.
Feeding the Web
Aquesta secció, nova en ArtFutura i que ha donat nom al tema d’enguany, es dedica als missatges que es produeixen per ser difosos viralment per la web.
Es van veure vídeos de Tiffany Shlain, cineasta americana, pensadora i catalitzadora d’idees, coneguda per posar llum a idees complexes relacionades amb l’art, la tecnologia, la cultura, la ciència i la vida mitjançant les seves pel·lícules, xerrades i projectes innovadors.
Box 1824 és una agència de recerca brasilera especialitzada en tendències de consum i de comportament de la gent jove. Té una estructura descentralitzada de treball i metodologies poc ortodoxes . No tenen una seu fixa, ni sales de reunions, horaris de feina o targes de visita. El vídeo We all want to be young explica l’evolució de tres generacions entre els primers anys 60 i l’actualitat, els seus objectius vitals i la importància que la feina i els horaris han ocupat en cada una d’elles.
Tragedy and Hope és una organització dedicada a crear vídeos inspiradors via youtube. Vam poder veure alguns vídeos basats en l’obra del filòsof britànic Alan Watts com How do you define yourself.
I més…
Altres apartats eren 3D Futura Show i FuturaGraphics, amb treballs d’animació per ordinador, stop-motions, videoclips…
Hi vam poder veure treballs impactants com The Vein Magma (Dvein) i d’altres divertits com The Butterfly Effect (Dan Sumich) o Wildebeest d’Anthony Blades.
[vimeo]http://vimeo.com/48952914[/vimeo]Aquí es pot consultar el catàleg sencer.
No comments