Fa un temps que passo estones amb Hay Day, un joc per iPad i iPhone on tens una granja, plantes, cuides arbres i animals, cuines, i després vens els productes a un vaixell, a les comandes de les botigues del poble o als vilatans que venen a comprar. Fins aquí, tot ok.
Típica granja de HayDay: ni un arbre a la vista
Quan comences la granja, l’espai adjudicat és un tros d’espai ple d’arbres i una casa. A partir d’aquí has d’anar comprant espais per plantar, màquines per cuinar, espais per procesar… I conforme vas fent, vas guanyant punts que et fan saltar (amb una certa facilitat) de nivell. El que he vist més alt és el nivell 166.
Curiosament, el primer que fa la gent, abans de passar del nivell 15, és talar toooots els arbres de l’espai original i posar dinamita a totes les roques. I deixar l’espai absolutament buit. Perquè? Ni idea. Per la pròpia dinàmica del joc he estat a centenars de granges d’arreu del món (hi juga gent de Japó, Austràlia, EUA, LatAm, Singapur, Europa…) i a totes he trobat la desolació de la talada generalitzada i, a més, innecessària.
És innata a l’ésser humà aquesta tendència destructiva? Reaccionem al món virtual igual que al món real? I parlo d’actuar. Fer proclames ecològiques és fàcil. Però després actuem en el món virtual a cop de destral i serra.
En aquesta línia s’ha publicat una notícia molt curiosa. El govern danès ha fet una reproducció del seu país en Minecraft. Poca feina, direu. La qüestió és que aquesta reproducció ha estat atacada i finalment la bandera americana oneja sobre les colines daneses.
Conclusió? L’ésser humà tendeix a reproduir comportaments al món virtual. Podem veure l’autèntica naturalesa humana, més enllà de les afirmacions que fem i de les proclames a què donem suport. La realitat superada per la ficció (virtual).
No comments